HISTÒRIA

​

Fundada l’any 1981 a Badalona, la Cobla Marinada esdevé una de les formacions més actives del món sardanista, participa en la majoria d’aplecs rellevants i en un elevat nombre d’audicions de sardanes que s’organitzen arreu de Catalunya. La formació destaca per tenir un repertori musical extens, incloient peces de compositors emblemàtics de la historiografia musical de la cobla i també de compositors contemporanis. Paral·lelament destaca per cultivar en tot moment la música per a cobla amb la interpretació d’obres de referència i de nova composició.

Durant els primers anys comptà amb l’assessorament del mestre Tomàs Gil i Membrado com a conseller artístic. Al llarg dels anys ha estat dirigida per professionals destacats com Joan Pich i Santasusana, Joan-Josep Blay, Jaume Vilà, Jordi Molina, Francesc Benítez, Esteve Molero, Tobias Gossmann, Jordi Montoliu i l'actual director, Alfons Reverté. També ha actuat sota la batuta d’Antoni Ros-Marbà, Salvador Brotons, Diego Martín-Etxaberria, Josep Maria Bernat, Francesc Burrull, Jordi León, Pere-Lluís Biosca o Marc Timón. Ha col·laborat amb solistes, formacions instrumentals i corals rellevants de Catalunya com el pianista Albert Guinovart, els cantants Josep-Ramon Olivé, Anna Alàs i Carmen Cuesta, el trio de jazz Ramon Escalé, el Cor de Cambra ArsinNova, la Polifònica de Puig-Reig, l’Orfeó Badaloní, la Banda Simfònica de Roquetes-Nou Barris, l’Esbart Sant Cugat, l’Esbart Lluís Millet, companyia de dansa Factoria Mascaró, Colla Sardanista Violetes del Bosc, entre d’altres. També ha col·laborat en diverses ocasions en els mitjans televisius (TV3) i ha realitzat enregistraments per a emissores radiofòniques.

 

Cal esmentar la seva reiterada presència en diversos festivals de música i convencions, com el Festival Internacional Pau Casals, el Festival Internacional de Música de Ripoll, o les diverses actuacions al Palau de la Música Catalana, L’Auditori, Teatre el Kursaal, el Palau Reial de Pedralbes, al Palau de Congressos de Catalunya, les caves Codorniu, entre d’altres auditoris estatals. També ha actuat a països estrangers com França, Itàlia, Bulgària i Andorra.

La seva discografia comprèn una vintena d’enregistraments de contingut divers, entre els quals destaquen Les sardanes de les colles, volums I,II i III (1996, 1999, 2001), Tenora segle i mig (2000), 50è aniversari de Badalona Sardanista (1998), Jordi Molina, Volum II (2001), Sardanes de Josep Maria Damunt (2002), Gran reserva (2003), Impuls (2004), Trenkadisk (2009), Sardanes a Eugeni Molero (2009), La música de Nino Rota (2011), Bou Revisited (2012), Antoni Botey i contemporanis (2014), La Viola d’Or (2015), Fraternitat (2017), Mirant al meu voltant –Tible i sardanes (2017), Josep Blanch i Reynalt (2017) entre d’altres.

 

Paral·lelament a l’activitat sardanista, la Cobla Marinada ha vetllat continuament per a la creació de noves produccions. Les més recents han estat guardonades amb premis nacionals: Retrats d’un sentiment (2014), produïda juntament amb la Colla Violetes del Bosc i guardonada amb el Premi Capital de la Sardana 2015, i La viola d’or, amb música d’Enric Morera i lletra d’Apel·les Mestres (2015), una obra de teatre líric català del 1914 per a cobla, cantants, dansaires i cor, recuperada en el marc de l’Any Morera i produïda per l’Associació per a la Divulgació, l’Ensenyament i la Promoció de la Música Catalana (ADEP.cat). Aquest enregistrament va ser guardonat amb el Premi de la Crítica al millor disc de l’any 2015 de música clàssica (Premi Enderrock 2016) i amb el Premi Capital de la Sardana 2016.

 

La formació també disposa d’un ampli catàleg que inclou les propostes que s’han fet als darrers anys, entre les quals destaquen Torroella 1900 (1998), produït juntament amb l’Esbart Montgrí de Torroella de Montgrí; Tenora Segle i Mig (2000), realitzat en commemoració de l’any de la tenora; Marinada CanSons i Banda (2001), una aposta per la fusió de cobla, jazz i veu; Veu i Cobla (2003) una mostra de sardanes i obres de lliure format per a cobla i veu amb la participació de les cantants Carme Cuesta i Eva Trullàs; La música de Nino Rota (2011) música de cinema de Nino Rota amb transcripcions d’Esteve Molero en commemoració al centenari del compositor italià; Bou revisited, la música de Vicenç Bou (2012) una revisió de la música del popular compositor i a la vegada una reinterpretació al llenguatge musical del segle XXI amb versions d’Esteve Molero, entre d’altres.